Ah!

Pròleg de Carles Hac-Mor

2013
14,00 €   59 p.
ISBN: 978-84-7226-957-6

El dibuix en guaix de Joan Ponç Comença el gran ball de les bruixes (1951) inspira a Laia Noguera una obra de teatre que s’assembla a un mirall amb personalitat, un mirall mutant i viu que es diverteix creant les seves pròpies lleis d’interpretació de l’univers. «La manera de percebre és no esperar percebre». Això vol dir: no esperin trobar la seva imatge a l’altra banda de l’espill movedís que és Ah! Potser està de vacances. O pot ser que, de sobte, després de llegir aquesta fabulosa obra de teatre, el lector es vegi corrent davant de la pròpia ombra, convertida en principi de realitat. I és que Carles Hac-Mor ja ho adverteix ben lúcidament al pròleg: «La divisa de na Laia Noguera significa que, si hom mira de percebre, no percebrà res, o sigui, que si hom vol manifestar una cosa, no assolirà pas de fer-ho. Per tant, aquesta proposició de guerra ideològica és un al·legat contra la voluntat, contra la intenció. És a dir, si escrivint hom vol expressar o comunicar alguna cosa, malament rai, i, si no en vol dir cap, en dirà moltes, de coses diverses i àdhuc contradictòries».

Ah! està poblat d’uns personatges que no són el que semblen. Hi trobem Arlequí, del qual se’ns diu que «no és Arlequí», xerrant amb el simpàtic ‘Si no és massa suposar’; Fanafafa, Veribú o Joan Ponç mateix discutint amb una ‘Estranya que mira finestres’. Un humor il·luminador plana per sobre de tots els diàlegs. I, de mica en mica, entre rialla i rialla, entre llàgrima i llàgrima, lector i espectador senten que es va obrint una menuda escletxa a la seva pròpia realitat. Llegint Ah! intuïm que comprendre mai és un acte tancat, sinó un procés que va descloent «un ull immens / com un rellotge», i que el més divertit de la literatura, el més engrescador de la vida, és perdre’s en aquesta intuïció meravellosa: no sortir-ne mai.

Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983) llicenciada en Filologia Catalana per la UB, ha publicat els llibres de poesia L’oscultor (premi Amadeu Oller 2002), Fuga evasió (premi Recvll 2003), Incendi (2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006), Els llops (2009; escrit amb Esteve Plantada i Joan Duran), Triomf (premi Miquel de Palol 2009), L’U (2010), Parets (2011), Caure (premi Ausiàs March 2011) i Rius soterrats (2011; llibre d’artista). També ha publicat l’adaptació teatral (feta juntament amb Albert Mestres) de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (2009). Ha traduït del basc, de l’italià, del gallec i de l’occità. Diversos poemes seus han estat traduïts al basc, l’amazic, el portuguès, l’occità, el francès, l’italià, l’anglès i el castellà.

 

 21 abril 2013 – Notícia a Núvol
 25 abril 2013 – Crònica de la presentació a Núvol
 Tardor 2013 – Ressenya de Jordi Florit a Els Marges
 1 novembre 2013 – Ressenya de Jordi Marrugat a l'Avui Cultura
 23 abril 2014 – Ressenya de Carles Hac Mor a Núvol
Comparteix la notícia
Pilar Parcerisas
2017
 
Mercè Rodoreda
2017
 
Ingeborg Bachmann
2017
 
Víctor Català
2017
 
Albert Camus
2017
 
Virginia Woolf
2017
 
Emily Dickinson
2017
 
Gabriel Ventura
2017
 
Lluís Calvo
2016
 
Pier Paolo Pasolini
2015
 
Kenneth Patchen
2015
 
Gertrude Stein
2015